Projecte "Consum responsable": EL CONTE DEL PAPER

Èric M: Willivert
Èric M: Peixatera
Obac : Narrador
 
 
Obac: Aquesta història comença amb un noi que es diu Willivert i tirava tota la brossa per casa seva i fins i tot dormia amb ella
 
Èric M: Apa!!! Quanta brossa tinc aquí crec que algun dia l’hauré de llençar.
 
Obac: Passades dues setmanes va agafar la seva barqueta i va anar a tirar tota la brossa.
 
Èric M: Quina casa més neta tindré aquesta tarda.
 
Obac: Passats uns dies, volia peix per dinar.
 
Èric M: Com m’agradaria avui un peixet per dinar
 
Obac: Però es va trobar una sorpresa
 
Èric M: Hi ha molt poc peix a la peixateria!
 
Obac: Doncs sí, hi havia molt poc peix a la peixateria. Una sardina, per ser exactes
 
Èric M: Dona’m l’ última sardina siusplau
 
Èric M: No és l’última sardina, és la primera.
 
Èric M: Com que la primera ?
 
Èric M: Doncs que avui hem trobat molt pocs peixos i s’han hagut de distribuir entre totes les peixateries de Terrassa i a nosaltres nomes ens ha tocat això.
Èric M: Doncs dóna-me-la!
 
Obac: Quan va arribar a casa per menjar-se  la sardina i va fer el primer tall, va veure...
 
Èric M: Un tros de plàstic amb el meu nom!
 
Obac: Va posar el nom al plàstic en unes colònies amb els seus amics perquè no confonguessin la seva ampolla de plàstic
 
Obac: Quant va veure el seu nom al plàstic va pensar amb tots els peixos que va matar i va penjar una pancarta que deia: “No llenceu el plàstic. Recicleu-ho!”  i també va organitzar manifestacions i altres actes.
 
Èric M: “1, 2, 3 si no sabeu usar-lo, recicleu-lo” (x2)
 
Obac : I així van passar uns quants anys fins que va trobar un planeta mé net
 
 
 
Fi